13 d’agost 2012

Un Lloc al Món

Miquel
L'aventura universitària ha acabat sis anys després. Al principi sembla que res no canvia però aviat t'adones que es tracta d'una transició un pèl complicada d'assimilar que requereix una digestió tranquil.la. El balanç és innegablement positiu: vivències, amistats i aprenentatge es confabulen per dibuixar el que encara és una memòria recent i ben aviat un bon record del passat.

Dies abans de la graduació, aquí un lluït esdeveniment que marca el final del vincle entre l'estudiant i la institució, vaig retre-li una visita al President de Winthrop University amb qui ja havia intercanviat algunes paraules en altres ocasions. Em va rebre en la seu recollit despatx de fustes nobles al cor del campus un dimarts a la tarda mentre jo tenia el darrer dels exàmens finals de màster com a preocupació principal. L'objecte de la trobada era agrair-li l'esforç realitzat durant els meus sis anys d'estada al centre, i comentar-li que gran part del que esdevingués d'ara endavant seria gràcies als títols obtinguts i els coneixements apresos a Winthrop, però també gràcies als valors i la cultura acadèmica que el Dr. DiGiorgio ha implementat durant les darreres dues dècades al centre. 

Animada la conversa, acabí explicant-li l'etapa com a membre de l'equip de futbol de la universitat en què vam guanyar tres cops el campionat de la Big South Conference, els primers quatre anys de carrera i els dos darrers de màster en que també vaig formar part de l'International Center com a assistent de l'assessor d'estudiants internacionals. En última instància vaig decidir explicar-li també que si bé aquests últims anys havien estat meravellosos i irrepetibles, no em podia sentir completament satisfet ja que no em sentia representat a l'Alumni Drive; la carretera que circunval·la el campus i inclou a banda i banda, en el seu honor, banderes de tots països dels quals s'han graduat estudiants a Winthrop.

Explicar-se a fora resulta molt menys complicat que justificar-se a dins, i sense cap dramatisme innecessari vaig proposar que si ho considerava adient m'agradaria que se m'honorés com a ciutadà del meu país com tota la resta d'estudiants de fora dels Estats Units que durant dècades han obtingut èxits acadèmics en aquesta institució. La resposta no es feu esperar. Avui Catalunya figura en el lloc que li correspon a l'Alumni Drive de Winthrop University, Carolina del Sud. Ni més ni menys que cap altre país, entre la Xina i el Canadà. El nostre lloc en el món.





8 Comentaris:

  1. Wow!!! Enhorabona naturalment pel final del cicle i l'inici del nou, però també, i gràcies, per explicar el nostre país i aconseguir una (altra) fita simbòlica. Passa a passa...

    Thanks & congrats!

    ResponElimina
  2. Enhorabona, tant per superar el repte dels 6 anys d'estudis als USA com per aconseguir aquesta representació del nostre petit país entre tots els països del món (com hauria de ser sempre).

    Felicitats i gràcies!

    ResponElimina
  3. Algú t'ha dit Miquel que ets un paio de lo mes ben parit?. Segur que si. Enhorabona company.

    ResponElimina
  4. Enhorabona i gràcies !

    Teresa Tusell i Casamitjana

    ResponElimina
  5. @ Ферран
    Gràcies! si tots hi posem el nostre granet de sorra, per petit que sigui, ens en sortirem.

    @ Anònim, Arnau i Teresa
    Gràcies pels vostres missatges de suport.

    ResponElimina
  6. Nano, l'has clavat ! Felicitats
    Pere Fort

    ResponElimina
  7. Soc un amic del teu pare que compartim punts de vista de com ens agradaria que funciones el mon.
    L'altre dia xerrant de com havia anat la diada hem va parlar del teu bloc.Tot va sorgir d'una conversa sobre la pedagogia que havíeu de fer la gent que esteu a fora estudiant o treballant. et felicito per la teva iniciativa.Jo tinc una filla estudiant a Maastricht i sempre m'explica que allà ja li diuen la catalana.Penseu que independència ens vindrà de fora i sous vosaltres que ho teniu que treballar.Nosaltres des-de aquí podem fer poca cosa,ja hem vist com ha anat amb els anys.

    Salut.

    Jaume Casas

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.