11 de setembre 2012

Diada Sense Retorn

Miquel
No se sap què passarà més enllà d'aquesta tarda. Les expectatives són positives i s'espera que un tsunami independentista col·lapsi Barcelona, aquest cop, sota un lema inequívocament secessionista. Els especialistes en fer la viu-viu han tornat a fer mans i mànigues per aconseguir el seu tros del tortell però sembla que aquest cop ja ningú s'ho empassa.

A escassos minuts que s'iniciï la marxa, pocs dubten de l'èxit d'aquesta nova reivindicació catalanista, el 10-J de fa un parell d'anys ens semblarà petit i tot. Com sempre, la incògnita resta en esperar la reacció de l'estament polític un cop superada la Diada d'enguany. El missatge de la Diada del President Mas ha estat dels més contundents que es recorden, i sembla que el Govern de Catalunya està disposat a prendre el relleu del poble si el govern central no obre les portes al pacte fiscal. El Pacte Fiscal. Des d'un principi he cregut en l'estratègia del President Mas, la "reivindicació nacional", el "dret a decidir", "l'afirmació patriòtica", el "no posar sostre a les aspiracions dels catalans"; i en acabat, el "pacte fiscal". Tanmateix, la percepció general que es desprèn és que hem arribat a un punt de no retorn, pacte fiscal o no, la independència ja figura en full de ruta col·lectiu del nostre poble.


Com en tantes altres vegades les conjugacions semàntiques són el que ens poden acabar perdent, i no estem precisament en posició de malgastar esforços. Mentre escric aquestes paraules la ràdio entrevista diversos ciutadans a peu de carrer; un home amb forces hiverns a l'esquena no ho pot descriure millor: "Al 77 el clam era per la llibertat, avui és per la independència", i aquesta és precisament la clau de volta de la nova realitat nacional catalana. La llibertat és gradual, es pot assolir en fases; la independència no té matisos. I si bé la llibertat i totes les seves etapes, pacte fiscal inclòs, poden ajudar a millorar conjuntura socioeconòmica catalana serà la consecució de la independència el que ens permetrà assolir la nostra plenitud nacional.

Deixem les diferències ideològiques a banda i usem tota l'energia que sorgeixi de la manifestació d'avui per bastir el futur sobirà de Catalunya. En paraules d'Ernest Benach a peu de carrer: "Avui per fer història, demà per construir estat."

2 Comentaris:

  1. Arguments en contra de la independència: http://pensarhispanico.blogspot.com.es/2012/10/arguments-en-contra-de-la-independencia.html

    ResponElimina
  2. Si estàs en contra de la independència perquè entres en aquest tipus de blocs?

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.