21 de març 2013

Uscovilca

Miquel
Hugo Chávez perd la batalla contra el càncer i Veneçuela inicia un període incert d'eleccions i qui sap si de transició. Les opinions de tertulians, observadors, analistes, i tot tipus d'experts en actualitat política veneçolana que han aparegut aquests darrers dies no ens deixen gaire clar si el règim, o govern democràtic, del senyor Chávez passarà a la història d'aquest estat sud-americà com una època fosca o com un període fastuós.

Una de les notícies relacionades que més ha impactat aquestes darreres hores, més enllà de l'evident fractura social entre chavistes i antichavistes, és l'anunci que el cos del Comandante Presidente serà embalsamat i posat a mostra al Cuartel de Montaña, on va iniciar el cop d'estat de 1992, per més tard ocupar algun lloc d'honor possiblement al centre de la capital. Així, como ho són Mao o Lenin amb els seus mausoleus, Chávez seguirà sent paladí inert de la seva causa.

A mitjan segle XV, el gran conqueridor inca, contemporani d'il·lustres personatges històrics com Colom, da Vinci, Ferran d'Aragó, Enric VII d'Anglaterra o Maquiavel; fou Pachacútec Kuity Inqa Yupanki, el "transformador del món". Elegit pel seu pare d'entre els seus germans per encapçalar el Curacazgo de Cusco, durant el seu regant (1438-1471) es va establir l'Imperi Inca, i tan les gestes bèl·liques que en propiciaren l'expansió com la seva acció governamental que el solidificà constituïren un dels períodes més exitosos de l'Amèrica precolombina.

Estàtua de Pachacútec a Aguas Calientes, Perú

D'entre els esdeveniments clau a la vida de Pachacútec destaca l'èpica victòria davant del poble Chanca que marcà la creació del Tawatin suyo, les "quatre regions unides", i que algunes dècades més tard els espanyols van denominar com a "imperi inca" pel nom que rebia la classe dirigent d'aquell exòtic estat abraçat pels Andes.

La reputació dels chanques era temible i les tortures que inflingien als presoners de guerra capturats barbàriques. Representaven l'enemic més perillòs del Curacazgo i quan combatien ho feien convençuts d'estar protegits pel fundador de la tribu i primer rei, Uscovilca, a qui curiosament duien momificat a totes les batalles com a símbol de patronatge. Pachacútec, gran estratega militar, i els seus homes capturaren la mòmia d'Uscovilca i no només s'extingiren els chanques sinó que començà l'expansió gloriosa del poble inca.

Mentre que Veneçuela debat si l'interí Maduro disposa o no del carisma i l'oratria necessària per convèncer els votants, queda clar que la línia continuista, que sembla partir amb avantatge en la inminent cursa electoral, basarà una enorme part del seu programa en la veneració de la mòmia. Entretant, em pregunto si els chavistes s'empescaran alguna idea tronada per mantenir viu l'Aló Presidente o si els dissidents aconseguiran que la mòmia passi a millor vida... Bé, ja m'enteneu.

Article publicat al Nació Digital.

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.