04 d’octubre 2016

Flag Referendum

Miquel
Una variant del futbol americà és el flag football, molt practicat a les esplanades dels campus de les universitats nordamericanes especialment durant els intramurals, les competicions entre equips d'estudiants dins de la universitat. Les normes i la dinàmica del joc són les mateixes que el futbol americà convencional, però en comptes de perseguir-se i embestir-se els uns als altres, els jugadors no duen proteccions i només porten un cinturó de banderoles enganxades amb velcro que els rivals intenten arrabassar. Si n'arranquen cap, de banderola, hom queda fora de la jugada en qüestió.

Aquesta modalitat de l'esport de l'esferoide prolat permet als jugadors disfrutar de tota l'acció i la intesitat del futbol americà sense el contacte físic extrem tan característic. Si bé hi ha cops, empentes i alguna esgarrapada, s'eviten els xocs frontals i els placatges inhumans als que es sotmeten els professionals del joc. Tota l'adrenalina d'un esport d'alt impacte sense les inconveniències de les patacades excessives pròpies de la disciplina. 

Els catalans n'estem doctorats, en patacades. Potser és per això que ens ho pensem un parell de cops abans de fer enrabiar l'amo; i quan realment ens passa pel cap la inverossímil idea de rebel·lar-nos no aixequem ni dalles ni corbelles sinó que ens envaeix el pavlovisme de tribu irredempt, car tants cops al final menen el ruc, i ens immolem en llargues cues dominicals llançant paperots en capses de cartró. No fos cas.

Dos anys més tard podem afirmar que la consulta del 9N, el órdago secesionista de Ártur Mas, fou el millor simulacre per entendre què pot passar quan els vots valguin el pes d'una nació. Ho podem dir i no passa res, jo mateix vaig ser voluntari Ambil·lusió i membre d'una mesa a Malgrat de Mar . El referèndum o referèndum del president Puigdemont és la prova concloent que la consulta popular del 2014  va ser una festa innocua per a jugar a la democràcia sense fer-nos massa mal: sense cens, ni funcionaris i amb un resultat propi de tupinada comunista. El tàtxdaun de Mas resultà ser una estirada de banderola.

No obstant, l'experiència del 9N ens ha servit per entendre millor el joc i conèixer els punts forts i els punts febles de l'adversari. De tants cops, el ruc d'abans se'ns ha tornat mesell i una garrotada més ja no compensa tornar al sender constitucional.  En Krls ja ens ha avisat que l'any que ve ens guarnirem amb el casc, l'arnès i espatlleres; les empentes es convertiran en placatges i els cops en embestides. S'han acabat les votacions de fogueig i els flag referendums, el 2017 culminarem el procés.  

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.