Sóc

En constant mutació.

Fa uns anys que treballo dins del món de l'hostaleria. Tot i que no ho vaig tenir clar fins ben entrada l'etapa universitària, ara m'adono que tenia tots els números per acabar dedicant-m'hi. 

He trobat refugi a Girona però durant tres anys m'he apropat cada matí a la Costa Brava per a veure el mar i sentir la tramuntana; entre altres coses. 

A Barcelona hi he de tornar algun dia per entregar el treball de final de màster en direcció hotelera. Sis mesos a la Barceloneta em van servir per conèixer una ciutat amb qui només m'havia presentat. Ara que ens coneixem millor som amics esporàdics: teatre, museus i l'estadi. I manifestacions. De fet, en una d'aquestes vaig ensopegar amb algú molt important: ara compartim sostre. 


Repartits per tot el món hi tinc els amics fets a Winthrop University. Sis anys, entre el grau d'International Trade i l'MBA en Corporate Finance, per"viure, aprendre i liderar per a tota una vida. "Live, learn and lead". A Charlotte em vaig fer urbanita i de Rock Hill m'enduc algun tic de southerner, perquè dir redneck té poc glamur. 

Malgrat de Mar serà sempre la resposta a la pregunta sobre els meus orígens. Durant una temporada vaig estar enfilant-me fins al tercer pis dels Maduixots. Abans havia cremat uns anys amb els diables del poble. Entre la sorra de la platja trobaríeu molts dels meus records d'adolescència i infantesa. Infinites vegades vam saltar la tanca del Marià Cubí per jugar a futbol, era més a prop que la Figuerassa. M'he enfilat a tots els arbres de Can Campassol i després de veure alguna etapa del Tour pujava fins al castell pensant que allò era l'Alpe d'Huez.   

La nostàlgia o potser la frustració van fer que encetés aquest blog, escriure és el consol de la distància, sempre ho ha estat.

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.